Quan parlem de l’encariment de l’electricitat es posa el focus en factors com el mercat de les emissions de CO2, el disparat preu del gas natural i l’elevada fiscalitat. L’evolució a l’alça d’aquests tres vectors en els darrers temps han incidit en que les tarifes elèctriques, com saben, hagin arribat a uns nivells escandalosos. Però, com hem explicat en altres articles, el sistema per determinar el preu de l’electricitat amaga molts altres condicionants, alguns dels quals són molt complexos, poc transparents i difícils de defensar si tenim la potser ingènua pretensió que el preu de l’electricitat es fixi per mecanismes justos.

Un d’ells, molt poc conegut, és el sistema de comptadors suposadament intel·ligents, instal·lats amb l’argument de fer lectures reals i automàtiques a cada instant. Sona bé, oi? Doncs, com acostuma a passar, i per utilitzar terminologia tarifària, el món real és diferent al món estimat. Aquests comptadors, que des que es van començar a instal·lar fa 15 anys ja han canviat de model dues vegades (anem per la tercera generació), estan gestionats no directament per les comercialitzadores que facturen l’electricitat, sinó per les empreses distribuïdores. Una dispersió del sistema que provoca tota mena de disfuncions en la transmissió de dades sobre el consum, dades que, no ho oblidem, són molt sensibles, ja que determinen el que acabarem pagant a la factura.

Són, doncs, comptadors intel·ligents que, a la pràctica, ho acaben sent molt poc. I això perquè l’externalització en cadena fa que els gestionin empreses subcontractades, intermediaris amb personal poc format i en una situació cada cop més precària, perquè els contractes dels que depenen cada any baixen més els imports. Tot plegat provoca que, en molts casos, la informació que arriba a la comercialitzadora (a qui li paguem la energia) no sigui, en absolut, exacta. Però s’ha de seguir facturant.

I al final les dades es cuinen en base a històrics i models de facturació gens transparents. Un autèntic Expedient X.

Uns procediments negligents i escandalosament perversos, més en un context en el que ens omplim la boca de la necessitat de reduir la factura elèctrica i de tarifar segons unes franges horàries que penalitzen o bonifiquen als usuaris que planifiquen el seu consum d’electricitat i que tenen dret a saber quina despesa estan generant en cada moment. Que en l’era del big data un sistema de comptadors intel·ligents els acaba aplicant lectures estimades i mitjanes aproximades és kafkià.

La ineficiència i les injustícies d’aquest sistema es perpetuen perquè la gran majoria d’usuaris no comparen el que els consta a les factures amb les dades dels comptadors. Però les irregularitats són molt habituals i afloren quan hi ha reclamacions, que quan van per la via judicial acostumen a acabar amb un jutge que dona la raó al consumidor. Des de Solcam hem fet nombrosos peritatges i hem pogut constatar que es facturen quantitats que no tenen ni cap ni peus, suposadament per errors tecnològics però curiosament sempre a favor del facturador.

Amb la tecnologia actual, un operador energètic seriós hauria de tenir tota la informació detallada dels consums i oferir-la als seus clients. Molt més en un escenari com l’actual, en què, davant les dificultats per controlar factors com el preu del gas o el mercat de les emissions de CO2 que incideixen en els preu final de l’energia, les franges horàries en les que es consumeix l’energia són determinants per a l’estalvi.

Però per consolidar-ho cal que el consumidor tingui accés a aquesta informació per estimular els bons hàbits. Sense oblidar que facturar de manera irregular en base a lectures irreals és un frau.

Comparteix:
0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *